diumenge, 27 de desembre de 2009

Molts d'Anys i Bones Festes

Estem gaudint del que per tradició són les festes més familiars en les Illes, recordem que la tradició ens duia el dia de Nadal a casa d'uns padrins a dinar i el dia de Segona Festa a casa dels altres padrins. Si fa uns anys s'hagués trencat aquest ritual hagués estat un drama, actualment el fet que moltes familías es conti amb més d'una llar, el del pare i el de la mare, i que al seu torn els progenitors tinguin altres parelles, que representa moltes vegades més de dues cases d'avis fa que aquesta tradició hagi anat canviant i cada familía la va adaptant a la seva situació particular. Però encara així, aquestes festes segueixen conservant majoritàriament la seva caracter familiar, han perdut gran part de de el seu pes religiós, ja que cada vegada la societat és cada vegada més laica. 
Encara que el caracter de família i convivència familiar tendria que practicar-se tot l'any, i en la mayoria dels casos així és, tenen un valor afegit unes dates que faciliten i promouen aquesta convivència familiar i esperem que aquest caracter se segueixi conservant, encara que no estaria de més deixar de costat el protagonisme que des de fa uns anys ha adquirit el consumisme. 
Esperem que la profunda crisi que es viu aquest any serveixi per a posar en el seu lloc cada valor, el familiar i el del consum. És imprescindeble que es torni a la tradició de la reunió familiar, per a un dinar, un sopar, simplement pel plaer de reunir-se tots junts per a gaudir d'un dia familiar; i ens oblidem del pes que ha adquirit el factor regals, grans menjars (excessivament cars) i tot el que representa un consum que no té cabuda en les nostres tradicions ni en les nostres butxaques. 
Espermos que aquesta crisi ens serveixi per a retornar a les nostres tradicions i ens serveixi d'aprenentatge per a aprendre a recharzar el superficial i innecessari.
Molts d'Anys.

divendres, 18 de desembre de 2009

I ells, n'estàn orgullosos d'esser els més corruptes de l'estat? Per noltros són una vergonya

Tenim un diputat amb condemna en ferma per corrupció assegut en el seu escó. Ja ha quedat clar que cada diputat és titular de l'escó, i que per tant no se li pot obligar a dimitir, ha de ser una decisió lliure. Però el fet que tinguem clar que no se li pot obligar a deixar el seu escó no significa que els ciutadans estiguem contents amb la situació actual.
Perquè l'escó fora realment personal i intransferible, hauriem de tenir llistes obertes en les eleccions, però amb el sistema d'eleccions que tenim ara, el nostre vot és per a un partit, i automaticamente l'escó és per a la persona individual que està en aquesta llista.
Quants dels votants de UM va votar en les passades eleccions al senyor Vicens directament, i quants van votar una llista que tenia un programa que coincidia, mes o manco, amb les seves idees? I d'aquests mateixos votants, quants d'ells estan conformes amb que el seu vot a UM serveixi en aquests moments per a mantenir en el seu escó a un senyor que UM ha donat de baixa del partit i que ara resta adscrit al grup mixt i a més té una condemna en ferma de 4 anys de presó?
El que s'hagin generalitzat els casos de corrupció en aquesta CA no vol dir que els ciutadans hàgim d'acostumar-nos a això, i molt manco que ho vegem com una situació normal i inevitable.
Els ciutadans hem de manifestar el nostre rebuig a la situació i exigir que tots els politicos entenguin que no podem seguir mantenint amb els nostres impostos uns llocs per a unes persones que han demostrat àmpliament que són indignes de la confiança que els ciutadans van dipositar en ells en el seu moment.





Haidar esta en casa. Las miserias del mundo estan al descubierto.

Después de más de un mes de incertidumbres, de negociaciones y de contactos diplomaticos, desde esta madrugada Amunati esta en casa, en El Aiún, pero, ¿es motivo de satisfacción el que ella este en casa? Si tenemos motivos para alegrarnos, ya que se ha llegado a un acuerdo antes de que el mal fuera irreparable; pero, realmente es una verguenza para las sociedades democraticas, para la ONU y para la diplomacia internacional que se haya dado este caso.
Recordemos que lo único que había hecho hasta ahora la señora Haidar era reclamar su derecho a la autodeterminación, su derecho a reclamar vivir en un pais libre, no sometido a ninguna dictadura ni invadido por ningún vecino.
Por lo tanto el cúmulo de despropositos que se han dado en este mes y pico, no puede ser nunca un motivo de alegria, lo que se tendria que abrir ahora es un espacio de debate, y a la vez reactivar el proceso de Sahara, que fué anexionado unilateralmente por Marruecos, y así se ha quedado, sin que ninguna OTAN haya puesto en marcha un dispositivo para liberar el pais sometido al control del vecino; esto fué lo que paso en su momento cuando Irak se anexionó Kuwait, pero claro, todo tiene su explicación logica, Sahara no esta asentado sobre el mayor yacimiento de petroleo.
El derecho a la libertad de un pueblo viene determinado por la cantidad de dinero que pueda dar a ganar a las grandes potencias este pueblo, y a la vez, la falta de petroleo esta directamente relacionada con la capacidad de privación de libertades de este pueblo.
Lamentable el caso Haidar, pero ha servido para poner sobre la mesa la pobreza de espiritu de las grandes potencias, y la falta de valor que tienen en realidad los tan cacareados valores democraticos. Realmente lamentable.

diumenge, 6 de desembre de 2009

¿Derechos Humanos?

¿Están los derechos humanos por encima de los intereses económicos y políticos? Estas últimas semanas, con el caso de Aminetu Haidar, nos estamos preguntando que prevalece en la realidad, a la hora de tomar decisiones, sean políticas sean humanitarias, los derechos humanos o los intereses politicos. Tal y como se esta llevando el caso de Aminetu, esta el estado español respetando los derechos de una mujer que, no olvidemos, nacio con la nacionalidad española, y que hoy por imperativo legal tiene la nacionalidad marroquí, y su único pecado ha sido durante más de treinta años reclamar su derecho a tener su propia patria, Sahara, un pueblo que se vió sometido al dominio marroquí.
¿No deberia el estado español hacer prevalecer los derechos de esta mujer, ex-española, sobre los caprichos de un estado dictatorial y colonizador, por muchos intereses economicos que se compartan?
Pisotear los derechso de Aminetu Haidar, equivale a pisotear los derechos de todo el pueblo saharaui, una ves más.
La lucha que tenemos que liderar toda la sociedad es la exigencia de que este sea un caso que sirva para reactivar la lucha por un pueblo que fué nuestro hermano y que lleva demasiados años olvidado y abandonado.

dissabte, 28 de novembre de 2009

El foment de la lectura

Des de fa ja uns mesos, la biblioteca de Santanyi ha engegat una iniciativa, una taula per a l'intercanvi de llibres, ja descatalogads de la biblioteca, amb llibres que tinguem a casa; molt fàcil, tu duus un llibre, revises les existències que tenen allà, tries el llibre que t'apeteix llegir i ho canvies per el que tu has duit, fàcil i econòmic.
Un dissabte al mes està disponible la taula per a l'intercanvi; aquesta idea és formidable, sobretot en aquests temps de crisis, ja que et permet anar renovant els teus llibres sense un cost afegit; així mateix pots trobar exemplars que ja no estan en les librerias, conèixer autors que desconeixies, etc.
Seria molt interessant que les altres biblioteques de la illa engeguessin iniciatives similars, jo des d'aquí les animo a fer-lo ja.
Fins a la pròxima.

dijous, 26 de novembre de 2009

Gambia - Mallorca, viatge d'anda i tornada

Una d'aquestes històries que et duen a pensar que no tot està perdut en aquest món dominat per la economia, el materialisme i el consumisme.
Una dona, duu setmanes treballant per a aconseguir portar un nin malalt a Mallorca per a poder operar-lo i que d'aquesta manera tingui una possibilitat de sobreviure; és un nin de Gàmbia, de 3 anys, i sofreix una malaltia que en el seu país no té més conclusió que la mort en uns mesos.
Ella, s'ha marcat un objectiu, donar-li una oportunitat, ja que la malaltia que sofreix, aquí, en un país amb la tecnologia mèdica adequada, no té més complexitat que superar una operació i uns mesos de postoperatorio. De moment té centrants tots els seus esforços a recopilar tota la documentació necessària perquè el govern de Gàmbia autoritzi la sortida d'aquest nin del país.
Els metges i ong's a Mallorca amb els quals ha contactat per a ajudar-li a sufragar les despeses hospitalàries han respost positivament. Anem a creuar els dits tots i esperar i desitjar que la conclusió d'aquesta història sigui un exit rotund.
Fins aviat.

divendres, 18 de setembre de 2009

Racons

Experiencies:

Mirador de Ses Barques - Sa Calobra, una excursió molt agradable, s'ha d'estar en forma, però en cas de no voler forçar tant es pot fer en dues o tres etapes, val la pena l'esforç, la meva recomanació si no es pot fer tota és començar d'es Mirador fins al Coll de Biniamar i tornar; un altre dia desde Cala Tuent a Sa Costera, i en un altre dia fer de Cala Tuent a Sa Calobra.

Es Torrent de Pareis, un lloc inigualable, s'ha de veure per entrendre el que és realment, això si, s'ha d'estar en bona forma i s'ha d'anar amb algú que tenguí experiencia i el coneguí. No averturar-se tot sòl o amb gent sense experiencia.

Una marxa plena de companyerisme

Després de fer la pujada de la part forana a Lluc a Peu, un any més, només dir que de cada any enganxa més l'experiencia. El companyerisme que hi ha tota la nit, el compartir amb els amics i companys l'aventura és extraordinaria, un altre any hem quedat convidats per l'any que vé. Esperem veurens tots allà mateix i a la mateixa hora i si és posible que hi haguí qualqhom més.

dissabte, 1 d’agost de 2009

D'es Güell a Lluc

Avui vespre viurem una festa de mallorquinitat, és la 36 edició de la pujada d'es Güell a Lluc a peu, i un grup hem decidit afegir-nos als palmesans en aquesta festa, són 48 kilòmetres que esperam superar sense quedar massa mal ferits, demà contarem com ens ha anat l'eixida.

ETA - només sou uns assassins

Aquest dijous heu duit a terme el vostre primer atemptat amb victimes a les Illes, i que vos pensau? Que això vos dona més credibilitat, doncs no, el que heu fet l'únic que deixa clar és que no teniu cap argument per el que feis; vosaltres que "reivindicau" el vostre dret a la independència heu vengut a una terra que te clar quin és la seva cultura i la seva identitat com a païs sense cap necesitat de matar ningú.

Ho heu deixat molt clar només sou uns ASSASSINS, malaïts assassins.

diumenge, 28 de juny de 2009

Valoració molt personal del sopar Intercultural Felanitx

Bones tardes, després de dos dies del vespre del sopar intercultural, financiat per l'Ajuntament, he decidit fer la meva valoració, la festa var estar molt bé. Els organitzadors (regiduria de Serveis Socials) no havien previst la quantitat de gent que hi aniria i no s'havien montat taules suficients, però deixant això de banda, var estar bé.
Els voluntaris que hi varen participar preparant els menjars típics de cada un, excelent, el menjar molt bò, fet amb molt de carinyo, i agraidisims a tot hom de la seva aportació.
Però..., no sé si jo no els vaig saber veure o... no hi havia cap regidor, ni de l'equip de govern ni de l'oposició. Els que varem veure tot el vespre organitzant, controlant i comprovant, foren els funcionaris del departament de Serveis Socials (que acaben la seva jornada a les 15:00, si no vaig malament), però representats polítics, jo no en vaig veure cap, perdonau-me si hi eren i jo vaig errada.
L'altre incongruencia que em va sorprende, "sopar intercultural" just davant el portal de la "casa de cultura" i davers les nou i mija, la "casa de cultura" va tencar les seves portes, ¡sorpresa!; desde la meva modesta opinió, malament només fos per tenir els escusats oberts, la casa de cultura havia de romandre oberta fins que s'acabàs la festa, que var esser davers les deu o deu i quart, però, això només és la meva modesta opinió.
Sé, per els diaris, que el dissabte passat es va celebrar una Festa Primavera al parc, també patrocinada per l'Ajuntament, o siguí, els nostres doblers, on hi esteien convidats tots els jubilats del municipi; i, no vull esser mal pensada, però m'hi jugaria un cafè que n'hi havia més d'un de regidor.

dimecres, 24 de juny de 2009

24 juny dia contra la contaminació electromàgnetica

Tenim un dia per reivindicar el dret a viure a unes ciutats lliures de contaminació electromàgnetica, però el que no hem d'oblidar és que la reivindicació ha d'esser constant. Les grans multinacionals de la telefonia mantenen que no s'ha demostrat que les ones electromàgnetiques siguín perjudicials per la salut, aquesta és la seva argumentació per no haver de llevar les antenes que tenen instalades a centres urbans, escoles, finques de pisos, etc, però el que hem de demanar nosltres no és que es demostri que siguín dolentes per la salut, sino que en base a l'obligació dels governs a vetlar per la salut dels ciutadans, mentre no es demostri que són inocues, doncs que no es puguín instalar devora nuclis urbans.

Així mateix no només hem de pensar amb les antenes de telefónia mòbil, també tenim els grans transformadors de mija tensió, que per el fet de que fací anys i anys que hi siguín no vol dir que no ens facín mal. Esteim tan acostumats a veurerls que ja ni ens adonam, però les ones d'aquests transformadors són molt pitjor que les de les antenes.

La nostra reivindicació diaria, no només el 24 de juny, ha d'esser que es fací una legislació adequada a la realitat i que siguí preventiva de la salut.

dimecres, 17 de juny de 2009

Osteoporosis - informació i tractament

Un diagnòstic que espanta, osteoporosis, quan tens familiars directes amb aquesta malaltia no és necessari que t'informin dels processos que seguirà, ho has vist en directe durant els últims 20 anys, tens molt clar com és el procés que segueix la malaltia.

Per desgràcia també ets espectador directe de tots els efectes secundaris dels tractaments de medicina holeopàtica que hi ha en l'actualitat i dels tractaments de fa uns anys.

Una vegada que el traumatòleg ha pronunciat la seva sentència, osteoporosis, tú poses en clar les teves prioritats, no vols seguir tractaments agressius amb altres orgàns del teu cos, i que a més no s'ha demostrat la seva eficàcia a llarg termini per a relentitzar l'avanç de la malaltia; vols un tractament el més natural possible, vols seguir cuidant el teu cos com fins a ara, no vols seguir tractaments agressius.

I el teu traumatòleg t'assegura que els tractaments han evolucionat moltissim en els últims 20 anys, i que els tractaments que ha seguit la teva mare, que a més de no haver detingut l'avanç de la malaltia li han afectat a altres orgàns del seu cos el que ha disminuït moltissim la seva qualitat de vida, han evolucinat d'una manera espectacular; li expliques clarament que tú no vols sacrificar la teva qualitat de vida per experiments que a més no tinguin unes possibilitats de èxit
mínimes.

I surts de la consulta amb una recepta "de la panacea, l'últim en tractament preventiu de l'
osteoporosis", i tu semi-tranquil·la, ja que almenys no t'ha receptat el Foramax, els efectes secundaris del qual estàs farta de veure a casa (mare, padrina, tia), et sents satisfeta, t'has imposat en les teves idees.

Arribes a casa i treus l'últim numero de MYS, i vas directament a l'articulo de Maria I. Ferro Abatto, sobre conseqüències odontologiques d'alguns tractaments per a prevenir l'osteoporosis, i o sorpresa, en el seu llistat de bifosfanats, medicaments que poden provocar necròsis de la
mandibula, i explica molt bé en que consisteix i les conseqüències; doncs que el super-medicament sense efectes secundaris, natural i que no alterarà la teva qualitat de vida, apareix en el segon lloc en la seva llista.

I ara em pregunto jo, Què faig? Canvií de traumatoleg per un que prengui de debò la meva opinió sobre el tipus de medicació que vull seguir? Passo olimpicament de consultar altre traumatoleg i segueixo a ulls clucs les indicacions d'aquest? He de renunciar a la meva opinió pel que fa al meu propi cos i el tipus de vida que vull dur en el futur?

Sincerament, no tinc ni idea
.




dissabte, 6 de juny de 2009

Sopar-Festa ADIBS

Les amigues de ADIBS (Associació Dones de les Illes Balears per la Salut) han organitzat una festa-sopar per dissabte 13, adjuntam el cartell que m'han enviat.

Queridas amigas,

El viernes 12 de junio vamos a celebrar la fiesta de ADIBS:

(See attached file: cartel fiesta adibs.pdf)

Para hablar, escuchar, comer, beber, bailar, reir, comprar cositas y lo que
apetezca
Si quieres picotear ticket de cenita a 10 €
También puedes participar en el sorteo de 2 litografías de Horacio Saperes
y Charo Pradas a 1*1€ o 6*5€