dissabte, 19 de novembre de 2016

El silenci


Quan deixis de témer els teus buits, deixaràs d'intentar omplir-los amb qualsevol cosa.
Rafel Vidac

El silenci ha de ser un moment per estar amb nosaltres mateixos sense pors. Quan tenim pors ocultes és quan no som capaços de fer el silenci, de deixar anar la nostra ment, perquè el que més temem és que ens porti a aquell moment o aquella situació que tant temem.

La meditació ens permet aquests moments de silenciï, de no pensar, de deixar anar la nostra ment, de deixar d'escoltar la veu que hi ha dins nosaltres, d'obligar-la a callar; però si arrastrem temors del passat, si tenim traumes o vivències sense resoldre, la nostra por no ens deixarà meditar.

El que hem d'aprendre primer és a perdonar i a perdonar-nos, però de veritat i això ens permetrà fugir dels temors, fer-los front i oblidar-nos d'ells; en haver aconseguit això, llavors ja no necessitàrem omplir aquests espais buits amb activitats o amb xerrameca sense fonament; llavors ja podrem fer el silenci sense por, i això ens portarà a poder meditar sense temor a la nostra ment.

dilluns, 6 de juny de 2016

I si tenim un somni?

Els llocs creatius són imprescindibles en les empreses, les persones que són capaces de veure les coses d'un altre manera (un altre punt de vista) són el motor que mou l'empresa, sense elles la viabilitat té data de caducitat.

Així mateix hem d'estar en continu moviment, investigant, provant, coneixent, tot el que està basat en la impossibilitat de canvi està destinat a podrir-se.

Si els liders de la societat solament veuen la política com un mitjà per guanyar-se la vida amb tranquil·litat i assegurar una solvència als seus descendents, és una societat malalta. El lider ha de veure el seu càrrec com un mitjà de servei i, si per contra, ho veu com un mètode d'enriquiment constant, sense pudor ni moral, és una tara per a aquesta societat i per tant la fi última serà la putrefacció de la societat on està immers.

Com a conjunt social hauriem de recolzar la iniciativa individual, posar els mitjans perque els creatius i els emprenedors poguessin engegar les seves iniciatives, amb la cobertura suficient per donar-los la tranquil·litat que si no funciona no és la fi, sinó un aprenentatge per no cometre els mateixos errors la propera vegada. Solament fracassa aquell que no ho intenta, però la nostra societat castiga l'intent. En canvi hauriem actuar just al revés per crear un societat sense pors, dinàmica i sense límits.

Una societat més flexible ens premetria acabar guanyant tots, més solidària i contributiva cap a l'evolució. Hauriem de creure'ns que mereixem un món diferent, una societat millor i que el poder de canviar les coses està en nosaltres mateixos.

Hem de canviar la nostra filosofia de vida, treballar en conèixer-nos, per saber el que busquem i després lluitar per aconseguir-ho, petits o grans progressos, és igual, però cal fer-ho, ja que al final solament canviem quan fem el que realment volem fer. Marcar-nos uns barems d'excel·lència i lluitar per aconseguir-los. Tenir molt clar el que ja no volem. Analitzar els nostres temors, saber d'on vénen per minimitzar-los i que ja no tinguin pes en la nostra vida.

Deixar de treballar per ser com uns altres, i començar a comparar-nos amb nosaltres mateixos, intentar ser millor que "jo" ahir, competir amb un mateix. Treure els nostres dons, la nostra essència, cal deixar de mirar a un altre costat i creure'ns dignes del millor individualment i com a societat.


Els canvis comencen pels somnis, però primer hem d'atrevir-nos a somiar.

diumenge, 10 d’abril de 2016

Conviure amb tú mateix

Quan ets compassiu amb tu mateix confies en la teva ànima i la deixes que guiï la teva vida. La teva ànima coneix la geografia del teu destí millor que tu.
-John O'Donohue


Saber perdonar-nos a nosaltres mateixos, ens permet créixer interiorment i restablir les relacions amb els altres, que es van trencar per circunstàncies. Tots ens equivoquem, tots cometem errors, però si som indulgents amb el proïsme, per què castigar-nos a nosaltres? Tan superbs som que ens hem autoconvençut que som perfectes, i que no podem a equivocar-nos?

Cadascun de nosaltres és el món, i fins que no trobem la pau dins de nosaltres mateixos no la trobarem el món, perquè l'autentica pau és la del nostre cor. Per exercir una influència favorable hem de tenir pau en el cor, quan ja ens hàgim desprès completament de la còlera; aquesta sorgeix perquè d'una manera o un altre ens sentim ferits, i la reacció humana és ferir al seu entorn, retornar el cop; i és el que hem d'entendre per poder canviar-ho; encara que alguns no infringeixen dolor a uns altres, sinó a si mateixos. Tot aquest ressentiment, preocupació i còlera es manifesta en malalties, falta d'energia, depressió... Pensam que podem eliminar el dolor que ens han infligit retornant-ho, i per contra això solament produeix més dolor, per tant eliminem tota aquesta còlera i inundem el nostre cor de pau. L'única manera de trobar pau en el nostre cor és trobar el camí que condueix a l'alliberament, és canviar-nos a nosaltres mateixos; no canviar al món.