Ves al contingut principal

Quan acabarà aquest desbarat? Quan ens respetaràn el suficient per tenir-nos en compte?

Després d'unes setmanes d'autentica bogeria, hem arribat a l'últim divendres de febrer amb un penúltim acte d'autentic climax. El esperpent que ve escenificant Unió Mallorquina aquests mesos cada dia ens deixa una sorpresa nova. 
El que realment no arribo a entendre és com és possible que, si el 90% dels casos de corrupció que estan sortint a la llum tenen el seu inici en la legislatura passada, que UM governava el Consell en coalició amb PP, que PP s'ofereixi com única sortida viable en el poder per a acabar la legislatura. No hem d'oblidar, que encara que ara els grans titulars siguin per als polítics de UM, la meitat de la plana major del PP està imputada en alguna causa; el que uns hagin acaparat els titulars, no lleva que els altres segueixin estant on estan. I són a ells mateixos, els uns i els altres, als quals se'ls omple la boca demanant dimissions en el Govern i el Consell, així com en l'Ajuntament. 
En cas que es produís aquesta dimissió, quins candidats podrian proposar ells per a ocupar els càrrecs executius? A un senyor que els dilluns acudeix al seu despatx, a una senyora que no s'adóna del que fa la seva mà dreta amb una visa, a uns senyors que els sembla bé que algú infli els pressupostos de les obres públiques per a poder cobrar comissions que li permetin tenir escombretes de bany de 300€, però que hem de creure i pensar que ells no en cobraren de comissions, només veien com un altre en cobrava i ells no deien res???
Qué hem fet els ciutadans d'aquestes Illes per haver de mantenir aquesta casta de bestiar amb els doblers dels nostres imposts, que tant ens costa de guanyar?
Per qué aquests senyors estàn blindats d'esser acomiadats de la seva feina quan a qualsevol de nosaltres en el moment que ens indemnicin amb 45 dies per any treballat ens poden fer fora sense altre motiu que l'amo s'ha cansat de veurens, i a aquests politics, per molt que es puguí demostrar la seva ineptitut, prevaricacions, apropiació indebuda, malversassió de fons públics, etc els hem d'aguantar tant si volem com si no, fins que ells decideixen dimitir, si ho decideixen?
I el més trist de tot és que a les properes eleccions seràn els mateixos que es presentaràn, i seràn els mateixos que seguiràn cobran uns sous que no es mareixen, i seguiràn visquent a l'esquena dels contibuients als que ens desprecien sense amagar-sen gens.
El que hem de demanar són llistes obertes, ja que volem votar a les persones i no els partits, perque al cap i a la fí són les persones les que es seuen a una cadira i no la mollen ni a tirs, i són les persones les que posen la ma al calaix, així que els votants hem de tenir dret a dicidir a quina persona volem donar el nostre vot perque fací tot aixó, al pareixer de totes maneres ho feràn, segons pereix la disponibilitat a la corrupció està lligat geneticament a la vocació política.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Convivencia multigeneracional y multicultural

Desde la gestión de Recursos Humanos, o cualquiera que lidere un equipo, el mayor reto actualmente reside en una gestión adecuada de las distintas generaciones que conviven en el equipo, y de las distintas culturas.
Baby Boomers, Generación X y Milenials; distintas formas de pensar y de ver la vida. Normas, plazos o inmediatez, tres conceptos que se deben gestionar a la vez, pero todo ello aderezado con una alta incidencia de interculturalidad debido a los indices de inmigración que se han producido e los últimos quince años.
Todos estos ingredientes son los que hacen necesario que quienes van a liderar estos equipos tengan herramientas cada vez más complejas en mediación para actuar de guía entre sus miembros; fomentar la consideración a todas las opciones, sabiendo apreciar lo que puede aportar cada uno y poner en valor la capacidad de todos para desaprender y aprender en un continuo.
No dar la espalda a la diversidad y asegurarse de que todo el mundo conoce las perspectivas, las difer…

¿A dónde quiero ir?

Me gustaría ser capaz de analizar cada una de las creencias que llevo acumuladas en mi mente, de las cuales no soy consciente y una vez analizadas poder decidir con cuales me quedo y cuales son un lastre en mi camino; ya que de la mayoría de ellas no soy consciente, hasta que he reaccionado y pasado el suceso que me ha hecho reaccionar.

La mayoría de estas creencias están allí desde el principio y ni siquiera recuerdo qué ocurrió para que se instalara allí, pero se que me quitan flexibilidad a la hora de actuar, en el momento de tomar decisiones o de ver de manera equidistante las cosas que pasan a mi alrededor, y aunque se que me gustaría poder prescindir de mi momento de visceralidad a la hora de reaccionar a los hechos también se que quiero seguir siendo sensible a todo lo que afecta a este mundo, a todas las acciones agresivas e inhumanas que se llevan a cabo, sea contra mis conciudadanos, contra ciudadanos del otro extremo del planeta, contra un árbol o contra el océano.
Me gustarí…

No són musulmans, són terroristes!

De la mateixa manera que tenim molt clar que no tots els capellans catòlics són pederastes, que els que abusen dels nins i nines que tenen baix de la seva cura espiritual són uns quants, però que fan molt, molt de mal, i el nostre objectiu ha de ser aconseguir que tots ells acabin a les presons purgant el gran pecat.


També sabem que no tots els homes són uns maltractadors i assassins de dones, sinó que són uns quants qui són uns terroristes domèstics que destrueixen tot quant  de valor humà entre en contacte amb ells, només per fer valer la seva supremacia, i per tant aquests són als que hem de combatre i erradicar de la nostra societat.

Tampoc ningú s'atreviria a dir (ni pensar) que totes les persones amb idees polítiques de dretes són uns fascistes, que s'alimenten d'odi per tot el que és diferent

Per tot això tampoc no hauríem de posar dins el mateix sac a tots els musulmans, segur que hi ha molts d'imans que l'únic objectiu que tenen és mostrar el camí de l'am…