Passa al contingut principal

I si tenim un somni?

Els llocs creatius són imprescindibles en les empreses, les persones que són capaces de veure les coses d'un altre manera (un altre punt de vista) són el motor que mou l'empresa, sense elles la viabilitat té data de caducitat.

Així mateix hem d'estar en continu moviment, investigant, provant, coneixent, tot el que està basat en la impossibilitat de canvi està destinat a podrir-se.

Si els liders de la societat solament veuen la política com un mitjà per guanyar-se la vida amb tranquil·litat i assegurar una solvència als seus descendents, és una societat malalta. El lider ha de veure el seu càrrec com un mitjà de servei i, si per contra, ho veu com un mètode d'enriquiment constant, sense pudor ni moral, és una tara per a aquesta societat i per tant la fi última serà la putrefacció de la societat on està immers.

Com a conjunt social hauriem de recolzar la iniciativa individual, posar els mitjans perque els creatius i els emprenedors poguessin engegar les seves iniciatives, amb la cobertura suficient per donar-los la tranquil·litat que si no funciona no és la fi, sinó un aprenentatge per no cometre els mateixos errors la propera vegada. Solament fracassa aquell que no ho intenta, però la nostra societat castiga l'intent. En canvi hauriem actuar just al revés per crear un societat sense pors, dinàmica i sense límits.

Una societat més flexible ens premetria acabar guanyant tots, més solidària i contributiva cap a l'evolució. Hauriem de creure'ns que mereixem un món diferent, una societat millor i que el poder de canviar les coses està en nosaltres mateixos.

Hem de canviar la nostra filosofia de vida, treballar en conèixer-nos, per saber el que busquem i després lluitar per aconseguir-ho, petits o grans progressos, és igual, però cal fer-ho, ja que al final solament canviem quan fem el que realment volem fer. Marcar-nos uns barems d'excel·lència i lluitar per aconseguir-los. Tenir molt clar el que ja no volem. Analitzar els nostres temors, saber d'on vénen per minimitzar-los i que ja no tinguin pes en la nostra vida.

Deixar de treballar per ser com uns altres, i començar a comparar-nos amb nosaltres mateixos, intentar ser millor que "jo" ahir, competir amb un mateix. Treure els nostres dons, la nostra essència, cal deixar de mirar a un altre costat i creure'ns dignes del millor individualment i com a societat.


Els canvis comencen pels somnis, però primer hem d'atrevir-nos a somiar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Enseñar para llegar

El líder debe marcar unos objetivos claros, pero a la vez tiene que dar las herramientas a los empleados y mostrarles un camino bien para conseguir estos objetivos. La filosofía de Gary Rigde, de pedir a sus empleados que piensen como una tribu, no como un equipo, ya que un equipo es una organización con quién juegas de vez en cuando, mientras que la tribu es un lugar al que perteneces. Es esencial que el líder sepa transmitir a su tribu este sentimiento así como que todos sientan suyos los objetivos. que cada miembro comprenda la relevancia de los objetivos marcados a corto plazo y cada miembro asuma como prioridad varios de ellos. Tienen que ser objetivos específicos, medibles y evaluables, ya que en el momento de hacer la evaluación no tenemos que regirnos por criterios subjetivos, sino objetivar al máximo la evaluación. La competencia tiene que ver con la habilidad, mientras que el compromiso depende de la actitud. Por tanto el liderazgo debe adaptarse al nivel de c...

¿Equipo?

El ego del líder puede ser un obstáculo insalvable para la consecución de los objetivos. Un líder que anteponga su carrera profesional o su status por encima del equipo se convierte en el principal handicap para la organización, ya que la consecuencia a esta actitud será la falta de motivación del equipo, esto va a repercutir directamente en la productividad del equipo. Si esta situación se alarga en el tiempo puede generar contagios a otros equipos de la organización, teniendo resultados onerosos que a la larga van a repercutir en las cuentas de resultados de la organización. Habría que abordar el conflicto de la falta de cohesión desde la naturalidad. Asumir la responsabilidad sin anteponer los logros individuales a los colectivos. A partir de ahí empezar a trabajar en el establecimiento de unas bases que permitan la cohesión del equipo desde la igualdad, para que todos sus miembros se sientan realizados y valorados en su justa medida, dejar que crezca el orgullo de perten...

El trabajo no tiene sexo

Las constantes noticias referente a la diferencia salarial entre hombres y mujeres, un 16% de media europea, nos tiene que llevar a observar otras diferencia que damos por normales en nuestra vida cotidiana. La discriminación la podemos observar en todos los tramos de edad, si son mujeres jóvenes, en el momento de la selección, porque tal vez en un futuro decidan tener hijos, o tal vez ya tengan algún hijo pequeño, tema que se da por supuesto que implicará ausencias en horarios de trabajo; si es una mujer ya adulta que ya tiene sus hijos crecidos, la discriminación será porque ya no luzca joven y atractiva (a ojos de los seleccionadores) o porque tal vez tenga cargas de mayores en su familia.... Estos condicionantes que suceden a diario en los procesos de selección no se ven de igual manera cuando el candidato es un hombre, si es un hombre joven, se da por supuesto que pronto querrá formar una familia, por tanto al tener más responsabilidades será más estable en el trabajo y se i...