dissabte, 18 de febrer de 2017

Liderazgo y Empatia, un camino sin una meta

Liderazgo y Empatía, es muy importante que vayan unidos estos dos conceptos, ya que cada vez es más habitual el trabajo en equipo, y con un equipo multidisciplinar y multicultural, debido a la globalización; así mismo es muy importante la capacidad de retener el talento, ya que la selección y formación de personal implicado en la compañía y motivado, es muy costoso; por tanto el objetivo es que una vez se tiene a esta persona seleccionada, formada e integrada, es que se quiera quedar en la compañía, que se sienta parte de la misma.


Los equipos son siempre ollas con emociones burbujeantes, siempre próximas a la ebullición, en que a menudo hay que llegar a consensos. El Líder de un equipo debe ser capaz de detectar, percibir y entender todos los puntos de vista que se producen dentro del equipo, y a la vez propiciar una colaboración cada vez más estrecha entre todos los miembros; por tanto tiene que ser capaz de liderar, mediar y guiar a todos los integrantes hacia un único fin, el crecimiento del negocio, con motivación.


Un Líder tiene que ser un facilitador del aprendizaje de cada uno de los miembros del equipo, tiene que acompañarlos en su capacidad de aprender y de mejora. Tiene que facilitarles las herramientas para el crecimiento personal de cada uno de ellos, que no se sientan limitados en sus aspiraciones de ascenso o de movilidad horizontal. Cuanto más motivado esté cada uno de los miembros del equipo, más productivo será este equipo.


Y el Líder tiene que ser capaz de detectar cuales son las áreas de mejora que requieren los miembros del equipo, ya que estas necesidades, aspiraciones o prioridades no serán las mismas para ninguno de los miembros. Tiene que tener la capacidad de ponerse en el papel de cada uno de ellos y entender las necesidades que se vayan dando sin juzgar ni ningunear, ya que todas las aspiraciones son perfectamente legítimas; ahora bien, si este ya detecta que las capacidades de uno de los miembros del equipo no están en consonancia con las aspiraciones personales que tiene; es cuando tiene que hacer uso de su capacidad de guía para enfocar a este trabajador en otra dirección más adecuada a sus capacidades.



Y para poder ejercer estas funciones con la máxima profesionalidad, el Líder tiene que ser una persona con un autoconocimiento y una capacidad permanente de aprender y de autoevaluarse muy altos, ya que antes de analizar a ningún miembro de su equipo tienen que ser capaz de analizarse a sí mismo, detectar sus propias carencias y buscar ayuda y guia para mejorarlas.

dissabte, 19 de novembre de 2016

El silenci


Quan deixis de témer els teus buits, deixaràs d'intentar omplir-los amb qualsevol cosa.
Rafel Vidac

El silenci ha de ser un moment per estar amb nosaltres mateixos sense pors. Quan tenim pors ocultes és quan no som capaços de fer el silenci, de deixar anar la nostra ment, perquè el que més temem és que ens porti a aquell moment o aquella situació que tant temem.

La meditació ens permet aquests moments de silenciï, de no pensar, de deixar anar la nostra ment, de deixar d'escoltar la veu que hi ha dins nosaltres, d'obligar-la a callar; però si arrastrem temors del passat, si tenim traumes o vivències sense resoldre, la nostra por no ens deixarà meditar.

El que hem d'aprendre primer és a perdonar i a perdonar-nos, però de veritat i això ens permetrà fugir dels temors, fer-los front i oblidar-nos d'ells; en haver aconseguit això, llavors ja no necessitàrem omplir aquests espais buits amb activitats o amb xerrameca sense fonament; llavors ja podrem fer el silenci sense por, i això ens portarà a poder meditar sense temor a la nostra ment.

dilluns, 6 de juny de 2016

I si tenim un somni?

Els llocs creatius són imprescindibles en les empreses, les persones que són capaces de veure les coses d'un altre manera (un altre punt de vista) són el motor que mou l'empresa, sense elles la viabilitat té data de caducitat.

Així mateix hem d'estar en continu moviment, investigant, provant, coneixent, tot el que està basat en la impossibilitat de canvi està destinat a podrir-se.

Si els liders de la societat solament veuen la política com un mitjà per guanyar-se la vida amb tranquil·litat i assegurar una solvència als seus descendents, és una societat malalta. El lider ha de veure el seu càrrec com un mitjà de servei i, si per contra, ho veu com un mètode d'enriquiment constant, sense pudor ni moral, és una tara per a aquesta societat i per tant la fi última serà la putrefacció de la societat on està immers.

Com a conjunt social hauriem de recolzar la iniciativa individual, posar els mitjans perque els creatius i els emprenedors poguessin engegar les seves iniciatives, amb la cobertura suficient per donar-los la tranquil·litat que si no funciona no és la fi, sinó un aprenentatge per no cometre els mateixos errors la propera vegada. Solament fracassa aquell que no ho intenta, però la nostra societat castiga l'intent. En canvi hauriem actuar just al revés per crear un societat sense pors, dinàmica i sense límits.

Una societat més flexible ens premetria acabar guanyant tots, més solidària i contributiva cap a l'evolució. Hauriem de creure'ns que mereixem un món diferent, una societat millor i que el poder de canviar les coses està en nosaltres mateixos.

Hem de canviar la nostra filosofia de vida, treballar en conèixer-nos, per saber el que busquem i després lluitar per aconseguir-ho, petits o grans progressos, és igual, però cal fer-ho, ja que al final solament canviem quan fem el que realment volem fer. Marcar-nos uns barems d'excel·lència i lluitar per aconseguir-los. Tenir molt clar el que ja no volem. Analitzar els nostres temors, saber d'on vénen per minimitzar-los i que ja no tinguin pes en la nostra vida.

Deixar de treballar per ser com uns altres, i començar a comparar-nos amb nosaltres mateixos, intentar ser millor que "jo" ahir, competir amb un mateix. Treure els nostres dons, la nostra essència, cal deixar de mirar a un altre costat i creure'ns dignes del millor individualment i com a societat.


Els canvis comencen pels somnis, però primer hem d'atrevir-nos a somiar.