dilluns, 6 de juny de 2016

I si tenim un somni?

Els llocs creatius són imprescindibles en les empreses, les persones que són capaces de veure les coses d'un altre manera (un altre punt de vista) són el motor que mou l'empresa, sense elles la viabilitat té data de caducitat.

Així mateix hem d'estar en continu moviment, investigant, provant, coneixent, tot el que està basat en la impossibilitat de canvi està destinat a podrir-se.

Si els liders de la societat solament veuen la política com un mitjà per guanyar-se la vida amb tranquil·litat i assegurar una solvència als seus descendents, és una societat malalta. El lider ha de veure el seu càrrec com un mitjà de servei i, si per contra, ho veu com un mètode d'enriquiment constant, sense pudor ni moral, és una tara per a aquesta societat i per tant la fi última serà la putrefacció de la societat on està immers.

Com a conjunt social hauriem de recolzar la iniciativa individual, posar els mitjans perque els creatius i els emprenedors poguessin engegar les seves iniciatives, amb la cobertura suficient per donar-los la tranquil·litat que si no funciona no és la fi, sinó un aprenentatge per no cometre els mateixos errors la propera vegada. Solament fracassa aquell que no ho intenta, però la nostra societat castiga l'intent. En canvi hauriem actuar just al revés per crear un societat sense pors, dinàmica i sense límits.

Una societat més flexible ens premetria acabar guanyant tots, més solidària i contributiva cap a l'evolució. Hauriem de creure'ns que mereixem un món diferent, una societat millor i que el poder de canviar les coses està en nosaltres mateixos.

Hem de canviar la nostra filosofia de vida, treballar en conèixer-nos, per saber el que busquem i després lluitar per aconseguir-ho, petits o grans progressos, és igual, però cal fer-ho, ja que al final solament canviem quan fem el que realment volem fer. Marcar-nos uns barems d'excel·lència i lluitar per aconseguir-los. Tenir molt clar el que ja no volem. Analitzar els nostres temors, saber d'on vénen per minimitzar-los i que ja no tinguin pes en la nostra vida.

Deixar de treballar per ser com uns altres, i començar a comparar-nos amb nosaltres mateixos, intentar ser millor que "jo" ahir, competir amb un mateix. Treure els nostres dons, la nostra essència, cal deixar de mirar a un altre costat i creure'ns dignes del millor individualment i com a societat.


Els canvis comencen pels somnis, però primer hem d'atrevir-nos a somiar.