La identitat d'un poble la marca la seva cultura, la cultura està intimament lligada a l'idioma que parla aquest poble. El poble que renuncia al seu idioma, renúncia a la seva cultura i a les seves arrels.Renunciar a les nostres propies arrels implica renunciar a tota la nostra identitat, als nostres avatpassats.
El que pretenen aconseguir, a les Illes Balears, amb la Llei de la Funció Pública, és que tot un poble renuncií a la seva dignitat, renuncií a la seva història, als seus avantpassats, a la seva cultura, i tot per què?
Perqué uns aprenents de polítics, amb insufles de dictadors, sentin que estàn exercint el seu poder, es imposar les seves idees centralistes i vuitcentistes referent a la llengua única per a tot l'estat.
El fet de tenir una majoria absoluta no és sinonim d'absolutisme, i en canvi la interpretació que ha fet el Govern de les Illes Balears en els últims deu mesos haestat aquesta, "tinc majoria absoluta" puc fer el que vulguí, quan vulguí i on vulguí.
Doncs no, una majoria absoluta no és això; i el que semblen no saber és que l'ús que es faci d'aquesta majoria absoluta en quant al respecte a les idees de les minories reflecteix l'altura política de qui està en poseció de la majoria; i fins a aquest moment l'única cosa que han sabut demostrar és la seva baixeça, calicigant els valors culturals i identitaris de tot el poble, els dels que no els van votar i els dels que si els van votar; el seu objetiu, sembla, anul·lar, no solament la oposició, sinó l'opinió.
I no ho podem consentir, hem d'exigir que els nostres governants siguín els governants de tots, dels que varen depositar-hi la confiança en ells a les urnes i dels que ho feren en altres formación polítiques. Que el que estàn fent amb la llengua propia no ho tolerarien la majoria dels seus votants, i per tant si ho haguessin dit clarament a la campanya no haurien tingut la quantitat de vots que tingueren; i una cosa encar amés important, que tenen la majoria absoluta al parlament, però no tenen la majoria dels vots de les Illes Balears.
Un poble,una vegada ha renunciat a la seva soberania, molt dificílment la podrà recuperar; no hem d'oblidar que aquestes illes són la cuna de lingüistes tan importants com Ramón Llull, Antoni Mª Alcover, Francesc de Borja Moll... i no esteim empagueits de dir alt i clar que estimam la nostra llengua.
Comentaris