Salta al contingut principal

Entrades

Quan acabarà aquest desbarat? Quan ens respetaràn el suficient per tenir-nos en compte?

Després d'unes setmanes d'autentica bogeria, hem arribat a l'últim divendres de febrer amb un penúltim acte d'autentic climax. El esperpent que ve escenificant Unió Mallorquina aquests mesos cada dia ens deixa una sorpresa nova.  El que realment no arribo a entendre és com és possible que, si el 90% dels casos de corrupció que estan sortint a la llum tenen el seu inici en la legislatura passada, que UM governava el Consell en coalició amb PP, que PP s'ofereixi com única sortida viable en el poder per a acabar la legislatura. No hem d'oblidar, que encara que ara els grans titulars siguin per als polítics de UM, la meitat de la plana major del PP està imputada en alguna causa; el que uns hagin acaparat els titulars, no lleva que els altres segueixin estant on estan. I són a ells mateixos, els uns i els altres, als quals se'ls omple la boca demanant dimissions en el Govern i el Consell, així com en l'Ajuntament.  En cas que es produís aquesta dimissió, quin...

Ser mujer y ser mayor de manera autónoma, sana y equilibrada

Con sus acciones e iniciativas las mujeres mayores desmontan cada día, los tópicos que se han asociado a la vejez: desaparición de la sensualidad y de la sexualidad, la enfermedad, la invisibilidad social y económica, la pasividad y la soledad obligada. Nunca como hasta ahora ha habido tantas mujeres mayores tan preparadas, y con tanta energía, con un bagaje tan grande y con tantos años por delante. http://www.revistanamaste.com/ser-mujer-y-ser-mayor-de-manera-autonoma-sana-y-equilibrada/ Revista Namaste

¿Quien es realmente un pobre espiritual?

Esta semana a raiz del terrible terremoto de Haiti se ha generado una polemica por las declaraciones del Sr. Obispo de San Sebastián, el cual al dia siguiente intento maquillar sus declaraciones diciendo que se habián sacado de contexto. Sr. Munilla, yo estaba escuchando el programa La Ventana en directo mientras Gemma Nierga le entrevistaba a Ud. por tanto yo no estoy influenciada por ningún titular escandaloso, y le puedo asegurar que sus palabras no se sacaron en ningún momento de contexto, a la pregunta referente al terrible terremoto Ud contesto que era más preocupante la pobreza nuestra, de nuestra sociedad, que la terrible tragedia de esa gente, ya que nuestra sociedad tiene un profunda pobreza espiritual. Hacia solo unos dias que otro "ilustre" Obispo, el de Granada, sin ningún rubor dijo que una vez que se había legalizado el aborto, esto daba via libre a los hombres para cometer violaciones, ya que la mujer tenía via libre para librarse de las posibles consecuenci...

Bon any 2010

Hem començat un nou any, esperem que la salut i l'amistat segueixin acompanyant-nos en aquest nou any. Algunes persones comencen en any fent un llistat de propositos i objectius, jo prefereixo anar adaptand-me a les circumstàncies, que els meus objectius s'adaptin als esdeveniments segons vagin ocorreguent. Però sigui el que sigui el metodo de cadascun, esperem que cadascun obtingui el que espera. Esperem que vagi suavizant-se la crisi que es viu actualment, encara que serà molt díficil que aquest any es noti el canvi. Esperem que la classe politica recuperi una mica de sentit comú i facin l'esforç d'acabar amb la corrupció que actualment sembla ser el seu únic mètode de treball. Si tenim salut i aconseguim eliminar les dues màximes preocupacions que té la societat actual, la crisi i els politics; llavors podrem centrar-nos a gaudir de la vida i apreciar les petites coses que dia a dia van sorgint en el nostre camí. El que s'ha dit, que l'any nou sigui ...

Molts d'Anys i Bones Festes

Estem gaudint del que per tradició són les festes més familiars en les Illes, recordem que la tradició ens duia el dia de Nadal a casa d'uns padrins a dinar i el dia de Segona Festa a casa dels altres padrins. Si fa uns anys s'hagués trencat aquest ritual hagués estat un drama, actualment el fet que moltes familías es conti amb més d'una llar, el del pare i el de la mare, i que al seu torn els progenitors tinguin altres parelles, que representa moltes vegades més de dues cases d'avis fa que aquesta tradició hagi anat canviant i cada familía la va adaptant a la seva situació particular. Però encara així, aquestes festes segueixen conservant majoritàriament la seva caracter familiar, han perdut gran part de de el seu pes religiós, ja que cada vegada la societat és cada vegada més laica.  Encara que el caracter de família i convivència familiar tendria que practicar-se tot l'any, i en la mayoria dels casos així és, tenen un valor afegit unes dates que faciliten i prom...

I ells, n'estàn orgullosos d'esser els més corruptes de l'estat? Per noltros són una vergonya

Tenim un diputat amb condemna en ferma per corrupció assegut en el seu escó. Ja ha quedat clar que cada diputat és titular de l'escó, i que per tant no se li pot obligar a dimitir, ha de ser una decisió lliure. Però el fet que tinguem clar que no se li pot obligar a deixar el seu escó no significa que els ciutadans estiguem contents amb la situació actual. Perquè l'escó fora realment personal i intransferible, hauriem de tenir llistes obertes en les eleccions, però amb el sistema d'eleccions que tenim ara, el nostre vot és per a un partit, i automaticamente l'escó és per a la persona individual que està en aquesta llista. Quants dels votants de UM va votar en les passades eleccions al senyor Vicens directament, i quants van votar una llista que tenia un programa que coincidia, mes o manco, amb les seves idees? I d'aquests mateixos votants, quants d'ells estan conformes amb que el seu vot a UM serveixi en aquests moments per a mantenir en el seu escó a un senyo...

Haidar esta en casa. Las miserias del mundo estan al descubierto.

Después de más de un mes de incertidumbres, de negociaciones y de contactos diplomaticos, desde esta madrugada Amunati esta en casa, en El Aiún, pero, ¿es motivo de satisfacción el que ella este en casa? Si tenemos motivos para alegrarnos, ya que se ha llegado a un acuerdo antes de que el mal fuera irreparable; pero, realmente es una verguenza para las sociedades democraticas, para la ONU y para la diplomacia internacional que se haya dado este caso. Recordemos que lo único que había hecho hasta ahora la señora Haidar era reclamar su derecho a la autodeterminación, su derecho a reclamar vivir en un pais libre, no sometido a ninguna dictadura ni invadido por ningún vecino. Por lo tanto el cúmulo de despropositos que se han dado en este mes y pico, no puede ser nunca un motivo de alegria, lo que se tendria que abrir ahora es un espacio de debate, y a la vez reactivar el proceso de Sahara, que fué anexionado unilateralmente por Marruecos, y así se ha quedado, sin que ninguna OTAN haya p...